Hem estat tres dies visitant una petita part de la Borgonya i a part de ser unes molt bones vacances, ha servit per entendre millor com son els vins d’aquesta zona.
Vam triar Mâcon con a camp base. A la recepció de l’hotel vam agafar un plànol on hi havia informació sobre la zona amb totes les A.O.C i cellers a visitar (horaris i idiomes). La veritat es que aquest plànol ens va servir molt.
Vam decidir visitar Poully-Fuissé per la proximitat. Quan anàvem cap allà vam quedar meravellats del paisatge i vam parar el cotxe per tirar algunes fotos.
 |  |
Quan arribes al poble veus que es una zona amb dos pobles separats, Poully i Fuissé i les vinyes d’aquesta zona queden protegides per la A.O.C Poully-Fuissé. Vam aparcar el cotxe al principi del poble, ja que dintre no hi ha massa possibilitat d’aparcar.
Tot caminant veus que es un poble dedicat únicament a la viticultura, hi ha cellers a tot arreu i amb châteaus molt macos.
El Château Fuissé que es el que més coneixia estava tancat i vam seguir caminant poble avall.
Entrem en el Château Luquet Roger, no vam poder visitar el celler però vam fer degustació. Al principi ens van treure els vins més bàsics però a mesura que el noi va veure el meu interès, la conversa va començar a ser interessant i ens va treure varis tipus de vins de gama més alta.
 |  |
Vam sortir molt satisfets del tracte rebut i crec que ells també van estar contents per la compra que vam fer.
La idea que me’n vaig endur es que a Poully-Fuissé només es treballa la varietat blanca Chardonnay i principalment no porten bóta, son molt àcids i es recomanable consumir-los a partir de 10 anys. Es veu que hi ha previst que a Fuissé els hi atorguin la categoria de 1er Cru d’aquí uns 4 anys, en una vinya que fa forma de circ. També vam tenir l’oportunitat de comparar-los amb els Saint Véran que es una A.O.C que està just al costat de Poully. Son vins molt més secs.
Ens dirigim cap a la Roche de Solutré una muntanya on d’es del cim es poden veure els tranquils i idíl·lics paisatges de la zona. Com m’agradaria viure aquí.
 |  |
Després anem cap a Igé i pel camí parem a un altre celler. Château de la Bruyère. La visita és més complicada perquè el senyor parla un francès molt tancat i no té massa vocació de venedor. Ens tracta molt bé, visitem el petit celler i tenim oportunitat de provar vins molt correctes. Aquí els vins pertanyen a la A.O.C Mâcon-Villages (Chardonnay, Gamay) i els Pinots queden sota la A.O.C Bourgogne i això fa que els preus siguin més continguts. Com que ja havia provat molts blancs, només em vaig interessar pels negres, vaig provar un Gamay i un Pinot amb bóta de 2-3 anys que estaven força bé i només costaven 6,8 € l’ampolla, o sigui que en vaig comprar unes quantes pel consum diari.
 |  |
Deixem aquest celler i ens dirigim a dinar a Cluny, pel camí fem aturada al Château Fichet, ens atén una senyora gran molt agradable i visitem el seu celler i provem tota la seva gama de vins. Aquí trobem vins amb fusta nova i tànics, un rosat de gamay força correcte i un dolç de verema tardana sense sucre afegit del qual només l’han pogut elaborar dos anys des del 2005. Com a curiositat vaig comprar una cervesa feta amb Chardonnay. Sortim contents de l’experiència i la senyora també contenta amb la nosta compra.
 |  |
Ens dirigim a dinar a Cluny, res a destacar. Tornem cap a l’hotel a descansar i preparar-nos per sopar.
Ens han recomanat un lloc per sopar que es diu l’Autre Rive. Es un restaurant que queda just al costat del Pont de Saint Laurent a Mâcon. El lloc està bé i les vistes son maques, aprofitem per demanar plats típics de la zona, el pollastre de Bresse i Grenoullies (en castellà: ancas de rana).
 |  |
Tot correcte però el comentari es que pel preu a Catalunya tenim millors opcions. De tota manera va ser una bona vetllada. Anem a dormir perquè a Mâcon no es que hi hagi molta vida nocturna.
Diumenge, el millor dia de l’estança a la Borgonya. Fem 100 Kms direcció nord per arribar a Beaune, primer parem a Meursault. Aquí al·lucinem, es nota que estem a la capital del Vi. Cellers a tot arreu i turisme enfocat a la viticultura.
El primer celler a visitar es el Château de Meursault, un dels principals productors, i amb vins de bona qualitat. Hem de pagar 15 € d’estrada però tenim degustació de vins que ja comencen a ser importants:
Clos du Chateau, un vi senzill i una mica descompensat de fusta nova.
Meursault , aquest ja comença a ser interessant. Son vins amb bastanta fusta.
Meursault 1er cru, el top de la gamma. Bastanta fusta també però molt de greix.
Després ja passem cap als negres. Tot son Pinots de varies vinyes:
Beaune Cent Vignes, aquest estava espectacular.
Volnay Clos des Chênes, etc...
No conec massa el Pinot però aquí ja vaig veure que la cosa era interessant.
L’ultim que vam provar va ser un Pommard Clos des Epenots un Pinot molt tànic amb notes verdes, que no em va acabar de fer el pes, però que segur que menjant era interessant.
La visita al celler espectacular, el millor que hem visitat. Queda sota el Château i vas fent una ruta marcada que passa per les successives ampliacions que han anat fent des del Segle XII.
Aquí comprem un parell d’ampolles de Pinot 1er Cru.
 |  |
Ens dirigim a dinar a Beaune. La ciutat està dedicada al comerç del vi. Hi han botigues de vi cada 10 metres i exposicions dedicades al món del vi.
Parem a dinar en una terrasseta i demanem un Mersault en ampolla petita. Fem l’steak tàrtar de rigor perque no sigui dit, molt ben tallat però crec que a la Terrasse els fem més bons J
Després ens dirigim a una altra vegada a Meursault al Château Lagrange, un celler més modest que l’altre però força gran. Aquí la visita i la degustació es gratuïta si compres algun vi.
Fem degustació de blancs i comencem pels senzills que no m’acaben de convèncer, finalment comprem un Meursault i un Chardonnay del 1999 com a curiositat.
|
El concepte que m’emporto de Meursault es que els blancs porten molta fusta nova. En el cas dels 1er cru la fusta està ben posada pel greix que té el vi, però en el cas de vins més senzills fa que cansi una mica.
Com que estàvem eufòrics pel dia que portàvem vam decidir anar a Puligny Montrachet per una carretera entre vinyes guapíssimes. Aquí no tenim oportunitat de visitar cap celler però ens parem en un bar de vins a copes. Provem un Pernod Belicard 2009 i un 1er cru Les Folatières del domaine Bzicot. Espectacular. Potser m’agrada més el Pernod Belicard, ja que es una mica menys fi. La idea que en trec es que son vins molt greixosos amb bóta d’alt torrat molt bona i que queda molt ben integrada.
 |  |
A l’endemà ja tornem a cap a casa i decidim parar a Condrieu, com que era un dia festiu, tot estava tancat, el poble tampoc era gaire especial així que decidim seguir.
Ja tornem a ser a casa, ha sigut un gran cap de setmana i ja tenim ganes de tornar-hi.
